';
Preloader logo

Efímers

Temps de flors 1999 – Cel i Terra

Galeria imatges
Galeria imatges
Galeria imatges

INFORMACIÓ

Quan es planteja una actuació en un lloc d’una qualitat especial i arquitectònica impressionant com és el claustre de la Catedral de Girona, s’ em fa difícil pensar en termes d’ordenació, d’ajardinament o de modificació. Si bé doncs, el que està bé està bé.

En base a aquests criteris de respecte amb el lloc, el claustre com el seu nom indica, genera unes sensacions de tancament i convida al recolliment d’ un mateix, el que fa que sigui un espai per si sol interessant.

Observant el lloc em sorgeix un dubte: avaluar  la força d’aquesta sensació.

Si aquesta ve donada per el fet de la pròpia arquitectura tancada del lloc, que fa mantenir una mirada baixa i plana “terra” o potser per la pèrdua de sensació d’espai obert. Si bé doncs, l’espai obert es manifesta com un simple pla enquadrat per la pròpia arquitectura “cel”.

L’obra pretén realitzar una investigació sensitiva, amb l’apropament d’aquests dos espais, mitjançant la introducció d’un element amb capacitat rítmica ascendent, que aconsegueixi visualment unir aquests dos plans, que per sí, són espais contraposats en quant a dimensió. Segurament el resultat que genera és interessant sensitivament, si bé doncs el claustre tancat en ell mateix d’arquitectura pesada suportat per pla de terra, ensenya una porta de sortida a l’exterior amb capacitat de recrear imaginacions obertes i il·limitades.

La jardineria en quant a ofici antic, té el repte diari de recrear espais agradables, al igual que altres disciplines; això invita a la recreació artística i obre les portes a la utilització de qualsevol material, per tal d’aconseguir la finalitat desitjada.

Per tant, en la creació d’espais es planteja la pèrdua de límits entre disciplines, el que enriqueix a cada una d’elles, sempre i quan la mirada de l’observador es senti complaguda o s’aconsegueixi la finalitat desitjada.

Element escollit:

El colom: element molt proper a la Catedral i a grans arquitectures, capaç de volar,

i en grup crear un moviment formal interessant.

 “ Quan el que està bé està bé, cal ser respectuós i saber el paper que ha d’ocupar la nostra actuació, si bé doncs, entenc que tant sols saber decantar una mirada pot ser motiu d’un bon projecte”.

SITUACIÓ: Girona
DATA EXECUCIÓ: 1999

PROJECTES SEMBLANTS